Les nostres gemmes
Les nostres pedres precioses
| Granat | Peridot | Quars rosa | Topazi |
| Safir | Aiguamarina | Citrí | Quars fumat |
| Espinela | Turmalina | Maragda | Ametista |
| Tanzanita |
Granat
El nom de "granat" prové del llatí "granatus", donada la seva similitud amb la forma i el color del fruit de la magrana. És considerada una gemma molt energitzant i regeneradora, relacionada amb l’amor i la devoció.
Per bé que el granat es pot trobar en gran varietat de colors -groc, taronja, cafè, negre, etc.-, és el color roig robí el què ha donat més popularitat a aquesta gemma, la qual va estar terriblement de moda durant els segles XVIII i XIX a Europa -protagonitzant moltes joies d'època victoriana-. Alguns granats tenen noms propis, com la rodolita -vermella-lilosa- o la tsavorita -d'un verd intens-.
És una pedra que pot durar molt de temps gràcies a la seva duresa, la qual permet, alhora, que es pugui tallar en una gran diversitat de formes, esdevenint una de les pedres precioses més apreciades en joieria. La majoria de granats provenen de Brasil, Sri Lanka, Tanzània, Namíbia, Afghanistan o Myanmar, entre d'altres.
Peridot
Quars rosa
El nom ens ha arribat a través de la paraula alemana "Twarc", amb la qual es denominava a les vetes amb gemmes (molts cops poblades de quars). El quars rosa en concret obté aquesta tonalitat a causa de la seva composició en fòsfor i se l’associa amb l’amor incondicional i la pau.
Aquesta varietat de quars -un mineral molt comú a l'escorça terrestre- és sovint esquerdat, ja que en general és una mica tèrbol, tot i que conta amb una duresa que fa que sigui durable. La lluïssor i la diafanitat que té l'han fet apreciat en joieria des de ben antic donades les tonalitats roses, que aporten connotacions de tendresa i dolçor a qualsevol joia. Els dipòsits es troben al Brasil i a Madagascar.
Topazi
El seu nom prové de l’illa Zebirget, l'antiga illa de Topazos, al mar Vermell. Els topazis es presenten en una gran gamma de colors: verd, groc, vermell, rosa, or... segons la variació de ferro i crom en la seva composició química. Els de color blau, sens dubte són el color més popular d'aquesta pedra preciosa. Gaudeixen de diferents tonalitats: el més clar es diu Sky, el de color cel s'anomena Swiss i el més fosc, un blau marí, és el London.
El topazi és una de les pedres més valorades. La seva alta refracció de la llum, li confereix una gran brillantor. És una gemma molt dura, però cal protegir-la dels cops perquè es pot dividir amb un sol cop. Tanmateix, és difícil de trobar: alguns dels dipòsits més importants es troben a Anglaterra (Cornwall), Escòcia i Irlanda del Nord.
Safir
El safir és considerat una de les pedres precioses més importants i més belles del món. És conegut pel seu característic color blau, fruit de la barreja d’òxids d’alumini, ferro i titani. Tot i que aquesta pedra preciosa també pot adquirir colors vermellosos i groguencs.
Els safirs de gran tamany són rars, no solen arribar als 5 quirats. Els que superen aquesta mida reben noms propis, tal i com passa amb els diamants més famosos. Així, a Nova York, podrem apreciar l’“Estrella de la Índia”, el major safir en forma d’estrella tallat amb 536 quirats. També és rellevant l’“Estrella de la Mitjanit”, un safir estrella de color negre de 116 quirats.
Els safirs neixen en diferents emplaçaments del món: a Austràlia, Sri Lanka, Burma (Myanmar), a l'Àfrica, Tailàndia, Canadà i als Estats Units. Els colors més apreciats són el blau de cashemir de la Índia i l'anomenat Cornflower Blue, un blau del color de l'espígol.
Aiguamarina
L’aiguamarina és una pedra preciosa el nom de la qual significa "aigua de mar". No és estrany que sigui considerada la pedra de la sort pels mariners. És una gemma que pertany al grup del beril, pren coloracions verdoses o d'un to blavós, que augmenten el valor de la pedra com més saturació presenta. L'agent colorant és el ferro.
Si hi toca la llum, el seu reflex és blanc i, fins i tot, a vegades, es poden produir rajos de llum en forma d’estrella de sis puntes. L’aiguamarina més grossa del món es va trobar l’any 1910 a les Mines de Gerais, al Brasil. Va pesar 110,5 kg, va mesurar 48,5 cm de llarg i quasi 42 cm de diàmetre. Totes les nostres Aiguamarines venen del Brasil.
Citrí
Del francès "citron", que vol dir llimona, el citrí és una gemma de color groc de la família del quars. Pot adquirir un ampli registre de tonalitats, des d'un groc molt pàl·lid fins a colors com el cafè ataronjat i fins i tot els daurats; així com talles molt diverses. L'agent que li dóna color és el ferro.
A l'Antiguitat s'associava al planeta Mercuri, i a l'Edat Mitja es considerava el citrí com un talismà contra els problemes de la pell; avui és una pedra vinculada a l'èxit i la prosperitat. Els citrins naturals són rars i la majoria dels citrins comercials són ametistes tractades amb calor. Totes les pedres precioses Roosik & Co són naturals, no són tractades, comprem els citrins en dipòsits d'Espanya, Brasil i Estats Units.
Quars fumat
Quars rosa o fumat, ametista lila, ametista verda, citrí… Són gemmes que comparteixen una gran similitud en la seva composició química i, juntes, conformen l’anomenat grup del quars. El quars és pura sílica, un compost químic que es troba en un 60% de l'escorça terrestre de múltiples maneres, com en les pedres, roques i sorres. El més fosc, el quars fumat, obté aquest cromatisme gràcies a la seva exposició a temperatures d’entre 300º i 400º.
Els elegants i sobris tons fumats del marró o grisós són els que caracteritzen el quars fumée. Resulta curiós saber que els tradicionals kilts escocesos es tancaven amb agulles adornades amb quars fumat. Afavoreix la concentració i el pensament positiu.
Espinela
L’espinela és una pedra molt especial i la trobem en una gran varietat de bonics tons pastel que la fan molt desitjable: rosa, púrpura, taronges, groguencs, vermelles, blaves...En mineralogia, l'espinela classifica tot un grup de minerals realistes, només una rosada és de qualitat de pedres precioses, i són les que Roosik & Co selecciona per les seves joies. Els agents per pintar són ferro, crom, vanadi i cobalt. Les pedres grans són rares.
Al llarg de la història, aquesta pedra ha estat confosa moltes vegades per d’altres gemmes. És el cas del “Robí del Príncep Negre”, incrustat a la corona d’Anglaterra, o del “Robí de Tamerlán” de 361 quirats, essent finalment espineles vermelles i no robins. El que diferencia una espinela d’un robí és la seva refracció: simple, en l’espinela, i doble, en el cas del robí. És una gemma d’un índex de duresa de l’escala Mohs elevat: 8 sobre 10. Les espineles més grans del món arriben als 520 quirats i les trobem exposades al Museu Britànic de Londres.
Turmalina
Les turmalines poden adquirir pràcticament qualsevol color de la natura, arribant inclús a presentar barreges de colors. Precisament d’aquí ve el seu nom, ja que podem remuntar l’origen de la paraula al cigalès “Touramalli”, “Pedra de colors barrejats”. Aquesta explosió de colors ha fet que se la relacioni amb persones obertes de caràcter i amb capacitats artístiques. Ha estat sempre molt apreciada i buscada, però no només la seva estètica ha cridat l’atenció. Des de l’antiguitat s’ha relacionat a conceptes màgics i espirituals, atribuint-li propietats curatives/protectores i la capacitat d’atorgar confiança i coratge -en tons blaus/verds- o amor i gentilesa -en tons més clars i roses-.
La versatilitat de colors de la turmalina ha estat origen de múltiples confusions amb altres gemmes. Tot i això les turmalines tenen característiques molt distintives, la principal seria la seva major claredat, que ajuda a reflectir la llum i produeix l’efecte d’estar canviant de color segons com la mires, amb una variabilitat captivadora.
Maragda
El verd exuberant de la maragda ha despertat emocions des de l’antiguitat. El seu nom prové de l'antiga paraula grega pel color verd, "smaragdus". La maragda és un tipus de silicat que pertany al grup dels berils, que engloba totes les pedres precioses que solen tenir una tonalitat blava-verdosa. El seu to varia i es determina per la seva composició química, entre les que hi trobem el crom, el ferro o el vanadi en quantitats variables. El seu color també es variable, per això és important el moment de la talla.
Es sol dir que les maragdes afavoreixen a aquelles parelles de casats que volen una vida tranquil·la plegats. També s’associa a una major fluència de diners, i a la curació dels problemas cardíacs, asmàtics i d’insomni.
Plini el Vell de Roma va descriure la maragda en la seva història natural, publicada al segle I dC: "... res de verds més verds" era el seu veredicte. Va descriure l'ús de la maragda pels lapidaris primerencs, que "no tenen millor mètode per restaurar els seus ulls que mirant la maragda, el seu color suau i verd reconfortant i eliminant el seu cansament i la seva lassitud". alleujar l'estrès i la tensió ocular. Una de les pedres preferides amb el Peridot verd de Cleòpatra.
Ametista
L'ametista és una varietat de quars coneguda pel seu característic color violeta, que pot ser més o menys fosc. És una gemma que ja es treballava en joieria en temps de l'Antic Egipte i que ha estat assimilada al poder: era una de les preferides de Caterina la Gran de Rússia i sovint les solen lluir en anells molts bisbes i cardenals.
L'ametista verda pertany al grup del quars i va ser batejada amb el nom de Prasiolita, que significa "mineral preciós de color verd" en portuguès. S'obté a partir de la calcinació a 500º de pedres de quars grocs o ametistes violeta. És una gemma que aporta protecció, vitalitat, equilibri i sensibilitat. Afavoreix la intuïció, els sentiments i els valors propis. Es troba en el dipòsit Montesuma a Minas Geriasm, Brasil.
Tanzanita
La tanzanita és una de les pedres precioses més valuoses i alhora poc conegudes. Pertany a la varietat de les Zoisites, un mineral del grup dels silicats. La llum fa que el seu color sigui variable, des del blau ultramarí al blau safir, essent el més popular i apreciat el seu to blau saturat-lilós.
És mil vegades més rara que el diamant perquè només es troba en un sol lloc: al peu del Kilimanjaro, prop dels turons del Merenari, al nord de Tanzània. La tanzanita es va formar fa 5 milions d’anys, però no va ser descoberta fins l’any 1967. S’atribueix la seva descoberta a Manel D’Souza, sastre de professió i buscador d’or i de gemmes en el seu temps lliure. Diuen que D’Souza va aconseguir la tanzanita gràcies a un membre de la tribu Massai i, en un inici, es pensava que era un safir.
El nom de la Tanzanita va ser introduïda per la joiera estatunidenca Tiffany&Co. L'únic dipòsit està situat a Arusha (Tanzania), es produeix en venes o en l'ompliment de fissures de gneisses. Apareix un fort pleocrom en porpra, marró o groc.