Viure a més de 2000 km de casa no ha de ser fàcil perquè s’han de deixar moltes coses enrere. Segur que molts dels qui esteu llegint aquestes línies coneixeu algun cas proper, o fins i tot ho heu experimentat en pròpia pell! Començant pel més important, que és la proximitat física de la família i els amics, però igualment patim l’enyorança dels menjars habituals, de flaires o de paisatges i escenaris que fan que ens sentim part d’un lloc determinat. També es troben a faltar les tradicions; i no ho dic per dir...
En Lluís n’era perfectament conscient. Després de viure a Dinamarca més de tres anys, amb la Judit sempre trobaven a faltar el Sant Jordi català. Als que sou catalans no cal que us ho expliqui; als que no ho sou, ja us dic ara que heu de viure un Sant Jordi a Catalunya algun cop: una diada en què l’alegria i joia de viure domina l’ambient, l’olor de primavera perfuma l’atmosfera -ja pot ploure o fer sol- i sobretot, la diada en què els enamorats intercanvien un llibre i una rosa, una festa esperada i compartida per tothom!
Segueixo. Com deia, en Lluís n’era perfectament conscient. Sis anys amb la Judit i l’aventura de marxar a Dinamarca junts havien consolidat la parella, i tot i que sempre havien compartit la idea de casar-se algun dia, a en Lluís sempre li havia fet una mica de mandra per l’esforç d’organització que suposa. Però era conscient que per a la Judit el moment ja feia temps que havia arribat.
Com el Sant Jordi, hi ha coses que van més enllà del què són, perquè són simbòliques, ens toquen el cor i queden en la memòria; una d’aquestes coses és demanar la mà de la persona amb qui et vols casar. Sí, és només un gest, és només un petit anell, però és tan gran el què evoca, per sempre més!! Així doncs, amb els bons propòsits que solem fer quan encetem l’any, a principis de 2022 en Lluís va decidir buscar un anell per demanar la mà de la Judit. Avui dia Internet ens ho posa molt fàcil i abans de moure fitxa, en Lluís va estar mirant i rebuscant en joieries daneses i catalanes... fins que va trobar l’ANELL, així, en majúscules. Era l’anell Dispersée de Roosik & Co., un disseny amb un toc nòrdic fet per una joieria d’autor; la facilitat de parlar per vídeotrucada i comentar petits detalls directament amb en Jordi Rosich el va acabar de convèncer.
I ja només faltava organitzar l’operació! Com donar-li? Quan donar-li? El quan va ser fàcil, en Lluís va decidir de fer-ho per Sant Jordi, un dia tan simbòlic per a ells com a catalans, però que a Dinamarca és un dia com els altres... Li proposaria d’anar a sopar i va buscar un restaurant amb vistes al mar. Després de donar-li voltes, va decidir acompanyar-ho amb un poema visual d’una autora que segueixen a Instagram, per donar-li un toc fresc i original.
I per fi va arribar el dia... Nervis, nervis! La Judit no va sospitar res, era Sant Jordi, era un dia especial i simbòlic -però no tant com ho seria poc després!!-. En Lluís havia guardat l’anell a la rere butxaca de la jaqueta, i el sobre de cartró amb el poema visual el va amagar posant-se’l a l’esquena, sota la camisa. De camí al restaurant, la Judit va voler que es fessin una selfie, i en agafar en Lluís va notar el sobre a l’esquena... “Què és això?”, “T’he escrit un poema” ...va arribar a dir per dissimular, ell que no n’escriu mai!
Van seure al restaurant, una taula amb vistes al mar per Sant Jordi, el romanticisme ja estava assegurat. En veure el poema visual, la Judit es va estranyar, “Són dibuixos, no és un poema...!” però de seguida ho va entendre tot quan en Lluís va treure la capseta amb l’anell a dins: “Et vols casar amb mi?” Un gran “Sí!!!” va segellar el compromís, amb el sol del capvespre il·luminant la felicitat de tots dos. Amb prou feines van menjar, però el cambrer va entendre perfectament la situació quan va saber que s’acabaven de prometre.
La notícia va córrer tot seguit, visitant de casa en casa els millors amics, i vídeotrucant a la família per compartir un dels moments més especials de les seves vides. Ara aquest petit anell porta tota aquesta càrrega d’emoció i felicitat, una memòria que no s’esborrarà amb el temps, i que serà tan fulgent com la mateixa joia.
Per sort hi ha coses que Internet ens facilita... el Sant Jordi, encara no!
♡ Història Real viscuda per en Lluís i la Judit a Dinamarca a l’abril de 2022