Símbols: significats i significants
Una de les obres clau de la història de l’antropologia és La selva dels símbols, de Víctor Turner (1967). No pateixis, que ara no entrarem a explicar fil per randa les seves teories, però sí que val la pena fer menció d’un concepte que Turner agafa de la lingüística i de la semiòtica per explicar els símbols, definint-los com una relació entre un significat i un significant.
Expliquem-ho millor: en el llenguatge, “arbre” té un significat, que és l’arbre real; i un significant, que és la paraula que hem convingut que representaria l’arbre real. Doncs amb els símbols, igual: una cosa és el concepte o la idea que tenim al cap -el significat-, i l’altra el ritual, el gest o la forma a través dels quals compartim aquest concepte o idea -el significant-.
Si posem un exemple concret ho entendrem encara més bé. Apliquem-ho al nostre àmbit, que és la joieria: regalar una joia per dir “t’estimo” és un gest simbòlic. En aquest cas, “t’estimo” seria el concepte o idea -el significat-, i el fet de regalar una joia, seria el gest a través del qual ho compartim amb la persona estimada -el significant-. Per sempre més, aquella joia tindrà el poder d’evocar l’estimació de la persona que ens la va regalar... Això és GRAN!
I perquè regalar joies és simbòlic?
No sabem per què, en un moment molt remot de la humanitat, algú va decidir regalar una joia a una altra persona per demostrar-li amor, o respecte, o veneració, o un compromís. Deu fer tant de temps que en les cultures antigues del Mediterrani ja havia esdevingut un costum. Els objectes que regalem tenen un valor cultural que és compartit per totes dues persones, la que fa el regal i la que el rep. Els regals, abans que res, són una mostra de generositat.
Segurament, el fet de regalar joies té a veure amb el fet que els metalls preciosos i les gemmes han estat recursos difícils d’obtenir, que no abunden a la natura, i, a més, el procés per transformar-los en una joia exigeix un treball i una expertesa que no tothom té. Però després, a més a més, els materials amb què es fan les joies han anat revestint-se d’una simbologia particular -els símbols, altre cop!-. El colors de les gemmes, per exemple: el vermell simbolitza passió o energia; el rosa, tendresa i amor propi; el blau transmet confiança i calma. Les formes també estan carregades de connotacions, l’heptàgon simbolitza totalitat i equilibri, mentre que el cercle és eternitat.
Regals que transmeten històries
Ara bé, a tota la càrrega simbòlica que té una joia, s’hi ha d’afegir un altre valor, que és un fet ben objectiu: la durabilitat. Difícilment hi ha cap regal que tingui més longevitat que una joia ben feta, que és capaç de passar de generació en generació, i transmetre la història única que hi ha al darrere. Conservar el valor simbòlic sense perdre el valor material.
I mentrestant, aquella joia -el significant- evocarà l’estimació, el compromís que va representar en origen -el significat-. Cada cop que ens posem aquell penjoll, cada vegada que veiem el fugaç reflex de la gemma d’un anell, s’activarà la connexió íntima amb la persona que ens la va regalar, el moment en què la vam rebre. Farà que les emocions perdurin en la nostra memòria. I això no té preu...
