Al final havia decidit plantejar un petit joc amb els esquirols de Central Park, segur que a la Mariona li encantaria veure’ls tant a prop -als boscos catalans els esquirols sempre són esquerps-. Això! Faria veure que s’hi acostava per donar-los menjar i en retirar la mà li ensenyaria el què li havia donat l’animaló: un anell de compromís. La sorpresa estava garantida! Esperava que el “sí” també.
Amb l’estratègia ben definida prèviament, van volar a Nova York la segona setmana de febrer. En baixar de l’avió els va sorprendre el fred que feia… Era la pitjor onada de fred de la ciutat en molts anys, 24 graus sota zero i un metre i mig de neu! Van haver d’anular el viatge previst a Boston perquè la línea de tren estava tallada. Però Central Park estava obert; en Jordi seguia amb el seu pla fins que, un cop al parc, es va adonar de la realitat: neu a tot arreu, cap esquirol a la vista. I ara, què?
Aquella nit, l’apartament que compartien al SoHo durant la seva estada quedava per a ells, els companys d’allotjament tenien entrades per un musical. “O ara, o mai” -va pensar en Jordi. Va decidir convertir-ho en un sopar especial. Va trobar un pernil trufat en una botiga gourmet de la zona, va deixar-se aconsellar per comprar un vi de Califòrnia, i quan ja tornava va afegir-hi unes espelmes per arrodonir el parament. I així una nit sense plans es va convertir en el pla de la seva vida. La Mariona va dir que sí, tot i la falta de col·laboració dels esquirols!
- Història real viscuda per la Mariona i en Jordi a la ciutat de Nova York (EE.UU.) el febrer de 2016