La confusió entre els termes brillant i diamant és molt habitual. Sovint a la botiga de Roosik&Co. ens trobem amb persones que utilitzen aquestes paraules com a sinònims; però també es dona el cas en què s’utilitzen com si es tractés de dos tipus de gemmes diferents. En realitat, es tracta de dos conceptes diferents.
En joieria, el terme brillant fa referència a una manera determinada de tallar les gemmes, el que es coneix més tècnicament com a talla brillant. El diamant, en canvi, és el nom que rep la gemma, el mineral.
La talla brillant és una de les més populars en joieria. Tradicionalment aquest tipus de talla ha estat molt utilitzada en diamants, ja que potencia la seva bellesa natural en afavorir especialment la reflexió de la llum i, per tant, la seva lluentor.
La talla brillant disposa d’un total de 57 facetes -o cares- i és la típica imatge que ens ve al cap quan pensem en un diamant: una gemma d’aparença rodona si la mirem des de dalt i amb la part inferior acabada en forma de con invertit. Aquesta talla ha sofert canvis en el temps, i durant un període prou llarg, certs talladors afegien una faceta més -una cara més-, tot retallant la punxa del con invertit que comentàvem. Aquesta faceta “extra” responia a certa superstició envers el número 57, però va anar desapareixent ja que afectava negativament les característiques òptiques dels diamants.
La popularitat d’aquesta talla, i el fet que tradicionalment hagi estat una de les més usades per als diamants, ha portat a ometre la paraula diamant i a utilitzar brillant per a referir-se a diamants en aquesta talla. Però de fet, per ser precisos amb el llenguatge i alhora evitar malentesos, es recomanable parlar sempre de “diamants en talla brillant”.